Atreta pels nous sons que començaven a crear-se en el seu Barcelona natal fa una dècada, Dijeila va començar per xopar-se d'aquells grups que emergien: Macaco, Ojos de brujo, Brazuca, Matraca, Dusminguet, Amparanoia, Color Humano... Amb un petit estoig de cedés sota l'aixella, les seves sessions en el ja mític Glüh Bar –un minúscul garito al costat del Palau de la Música on l'art fluïa a dolls- li van donar taules per a dur els seus ritmes a altres llocs, com la Fonda del Carib. En 2002, aquesta ‘dijei’ va decidir emigrar a Tarragona, i des de fa més de cinc anys és la resident dels dimecres en la sala El Cau. Punxa en altres ‘garitos’ de la ciutat, com el Tupaquito o La Vaqueria, i ha ballat per altres escenaris, com el del festival Art-e, el del festival REC o fins i tot en el de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Les seves sessions no obliden les arrels del mestissatge barceloní; passen inevitablement pels clàssics com Mano Negra o Fabulosos Cadillacs; s'acosten al nou flamenc de la mà de Pata Negra, Martires del Compàs o Delinqüentes; fan ballar al públic amb Muchachito Bombo Infierno i La Pegatina; viatgen al tròpic amb la salsa de Lavoe i els ritmes calents del Sergento; fan una immersió en el hip hop amb La Mala o Ariadna Puello; i finalitzen amb el reggae càlid del rei Marley. Dona al capdavant!!!!
“Troçets de vida trossejats amb rock, macerat en rumba i llestos per a gaudir sense complexos ni penes...” (dabunker.org 09)
Aquesta és una sincera descripció del treball realitzat durant els anys 2007/09 per José “El Chatarra”, alma mater de grups como Band del Palo (guitarra / veu), Patxi and the Wailers (veu) i col·laborador habitual de bandes com A Voces, Game Over Selectors, ... tota una vida dedicat als escenaris amb més de 300 bolos a les seves esquenes i amb moltes ganes d'expressar els seus sentiments mitjançant la música, la seva passió.
A la fi del 2008 José “El Chatarra” juntament amb Jesús “Chuky” entren en Rub Studios para donar vida a la seva EP “..de ferralla, cor..” contant amb la producció de Robert Martínez, enginyer de so de Calima i amb una àmplia carrera en el món de la música. Amb les col·laboracions de Juanlu “EL Canijo”, Di3go Lezcano ( bateria de Calima), Gustavo (guitarra elèctrica) i rescatant des del barri de La Mina al gitano punk Rafa “El Patrón”, que dóna un ampli ventall de matisos amb una veu propera al flamenc ortodox.
Una nova visió de la rumba, una barreja homogènia de rock i funk, buscant l'arrel i nedant entre distorsions i melodies flamenques, una expressió de força portada a terme en els escenaris, on juguen la seva millor basa.
“...esquirles de funk que tallen les venes, sang de carrer que fluïx en l'aire, de ferralla cor, alegria, calor,... aire fresc”.
So d'oles, mansa sorra, amics i música, el chambao no es redueix al efímer espai aixecat de cara al mar amb mantes i coixins, il.luminat per una foguera; és més bé un lloc on es mana el gaudir senzill per la vida.
Amb el llançament del seu disc Flamenco Chill, Chambao es va col.locar d\' inmediat entre els grups més sonats; la barreja de chill out i framenc va desembocar en un concepte.
La trajectòria de OJOS DE BRUJO (ODB) comença molt abans de que es conegueren entre ells. En la profunditat de les seves vivències anteriors. En la fascinació per les riqueses rítmiques del planeta i els diferents llenguatges del flamenc. Ens constant curiositat per la experimentació per la necessitat de cerca i la trobada amb altres artistes.

Quadrícula w+m: Disseny i programació web