Parlar de Fangoria és parlar d'Alaska i Nacho Canut.
Alaska i Nacho Canut comparteixen projecte musical des de 1977, quan es va formar Kaka de Luxe, en el qual varen compartir files amb Fernando Márquez, Manolo Campoamor, Enrique Sierra o Carlos Berlanga. Amb aquest últim, formarien l'any 1979, junt a Ana Curra i Eduardo Benavente, Alaska y los Pegamoides, grup que aconseguiria èxits com El Bote de Colón o Bailando. Les divisions del grup acabarien per dissoldre'l.
L'any 1982 Carlos Berlanga, Nacho Canut i Alaska crean Alaska y Dinarama amb súper-èxits com: Ni tú ni nadie, A quién le importa, Rey del glam, Quiero ser santa o Mi novio es un zombi.
L'any 1989 es separen Carlos Berlanga, per una banda, i per l'altra Alaska i Nacho formant Fangoria. El grup es presenta a la festa de Halloween 2, el 31 d'octubre de 1989. La primera maqueta del grup s'anomenà Si es pecado. A finals de 1990 es publica el primer Lp de Fangoria, Salto Mortal. Amb singles com: En mi prisión, Hagamos algo superficial y vulgar i Punto y final. Des d'aquest disc Fangoria aposten per la música electrònica amb melodia pop, oberta a l'experimentació, i rebutjant purismes i integrismes musicals. Gran part del públic no va comprendre la proposta del duo, és llavors quan surgeix el Club Fan Fatal portat per ells mateixos i dedicat als seus seguidors més fidels. En el Club organitzen convensions, fan merchandising, treuen coses inèdites i treuen un single anual amb col.laboracions especials.
L'any 1992 surgeix el concepte Un dia cualquiera en Vulcano, que és una trilogia de Ep's (1.0, 2.0 y 3.0) publicats en 1992, 1993 i 1995 respectivament. En la trilogia es reafirmen en el plantejament de l'anterior disc volcant-se més encara en l'experimentació i explotant la faceta instrumental. Destaquen temes com La Disneylandia del amor, dios odia a los cobardes, A la felicidad por la electrònica o Sálvame. En aquests Ep's es publiquen remescles de les cançons destacant Salvame (Babalú), Salvame (Revisión líquida) o Vuelve a la realidad (Are you B 12 experienced?). En aquesta època tenen estudi de grabació propi, i es dediquen a remesclar altres grups com : Cabaret Pop, Amistades Peligrosas, OBK, Esclarecidos o Azul y Negro entre d'altres.
I no ens podem oblidar de Los del Rio amb la Macarena, que fou número 1 a USA, i la va ballar fins i tot el president Clinton i sonà a totes les televisions del món, a les Olimpiades d'Atlanta 96. En aquell moment també es dediquen a col.laborar en discos recopilatoris i a fer música per al Ballet Contemporani en un homenatge al dissenyador Cristóbal Balenciaga.
També fan la banda sonora de La Lengua Asesina que es publica a finals de 1996. Inmediatament després els demanaran col.laboració per a la pel.lícula de Disney 101 Dálmatas, más vivos que nunca (amb Glen Close), fent una versió de Cruella De Vil en castellà. En aquell mateix any (1997), també fan el tema central de la pel.lícula Shampoo Horns (Banyes d'Espuma). L'any 1998 fan un disc a mitges amb Lemon Fly titulat Vital. Subterfuge els fitxa, just en aquell any, i publica Interferencias, disc en el qual es recopilen els singles que anualment graven en el Club Fan Fatal a més de dos temas extres, Sueño Nº7 i Mi gran noche.
L'any 1999 publiquen el su álbum Una temporada en el infierno, disc considerat per la crítica com el millor disc d'un grup espanyol en la dècada dels '90. Això es confirma per l'èxit en vendes (més de 20.000 còpies) i per grans cançons com Electricistas, Me odio cuando miento, No será, El glamour de la locura o Cierra los ojos. D'aquest disc, se'n fa un altre, doble, de remescles, titulat El infierno son los demás, amb 20 remescladors com Kadoc, Ángel Molina, Madelman o Big Toxic.
L'any 2001 la nova aposta de Fangoria s'anomena Naturaleza Muerta, i amb el seu primer single No sé qué me das aconsegueixen arribar a Espanya fins al número 2 de vendes de singles. La perseverància de Fangoria al llarg dels anys que dura la seva experiència s'ha vist recompensada amb un cert èxit comercial, un públic fidel i amb el fet de ser el grup espanyol que més toca en festivals. En aquest temps també han exercit de Dj's sota els pseudònims de The Mexican Acid Queen (Alaska) i Calígula 2000 (Nacho).
Fangoria, al llarg de la seva vida, ha sabut envoltar-se de grans col.laboradors a l'hora de fer les cançons com Bazoka Nut, Pablo Sycet, José Battaglio o Lucho Prosper, i de grans productors com Danny Hyde, Robert Gordon, Danny Melingo, Big Toxic, Actibeat o Carlos Jean.