Grup barceloní format per Dolo, Caïm i Pauet que trenca tòpics. El nom del grup és un homenatges a la mare de Caïm i Pauet, ja que es deia Mercè Pastor i el seu primer company l'anomenava Pastora.
Caïm i Pauet també són fills de Pau Riba, un artista fonamental en la història de la música espanyola. Dolo (Dolores Beltrán) és cantant, actriu i lletrista.
Caïm tocava la guitarra des que era un nen, també piano, saxo i clarinet. Als 18 anys aconseguí el seu primer ordinador i començà a seqüenciar música. Després, Pauet s'uní als seus projectes. I va nèixer Pastora. Un primer disc, que va passar desapersabut, l'aparició de Dolo i el descobrimernt d'una nova manera de veure la música espanyola.
A principi, la música era més tecnològica, però van voler recuperar els sons acústics, la guitarra; i els mesclaren tots. Per a composar, Dolo agafa el repertori interminable de Caïm, escull i escriu, tot i que en una cançó (La cultura) aparegué primer la lletra.
Pauet s'encarrega de la imatge en viu. Grava en directe allò que passa en escena, afegeix efectes, introdueix bucles d'imatge, les realimenta i les projecta.
A Pastora, aquest aspecte visual i inèdit de la música es complementa amb el sentit "cinematogràfic" de les seves cançons. Cada paraula, cada frase, cada estrofa és una imatge de soledats, de gent que roda per carrers, de recerques, d'alegres tristors, d'embadaliments, d'esperes, de trobades, d'abandonaments i de melanconies.
La música de Pastora és essencialment espanyola. Les cançons del seu disc toquen innumerables estils imaginables i és aquest esperit espanyol i de carrer allò capaç d'unir i donar sentit a una música de caràcter, allunyada de la fredor de les programacions a l'ús, agradable d'escoltar, de qualitat i molt propera.